Innovació en les arts visuals

 

Zygmunt Bauman és un sociòleg i filòsof de prestigi

internacional. Va començar la seva obra durant els

anys 50, on va desenvolupar qüestions que giraven

entorn a les classes socials, el socialisme, l’holocaust,

 l’hermenèutica, la modernitat, etc. Però dins de tots

aquest àmbits, va desenvolupar un nou terme, el

qual va nombrar “modernidad líquida”.

 

Bauman, va definir la realitat actual en la que vivim com un món líquid. El món líquid, fa referència al món actual, el qual és canviant i deformable. Així doncs, Bauman va fer una metàfora on exemplifica que venim d’un passat sòlid amb seguretats i certeses, i ara mateix estem en un món líquid, ja que com les substàncies líquides, tenim dificultats per mantenir la nostra forma de vida. Amb l’ajut d’aquesta metàfora, Zygmunt Bauman vol transmetre la idea del sistemes transitoris que hi ha establerts actualment al món, que canvien de forma inesperada.

 

D’aquesta manera,el sociòleg recolza que aquesta realitat líquida és molt difícil de pronosticar o de mantenir el seu desenvolupament, com és en aquest cas la crisis, que com no sabem que passarà, és massa complex pronosticar o prendre mesures de precaució.

 

L’autor va explicitar a la “modernidad líquida” un sèrie de fets, que fan la impressió que ens presenten molts camins que van cap a diferents direccions i nosaltres no sabem per on anar. Aquest fet, pot fer referència a l’educació actual el qual no para de canviar i és un sistema molt inestable. Però crec que en realitat, fa més referència a com és en aquest moment l’ensenyament de  l’educació artística. Ja que com va explicitar també Anne Bamford, a la seva infància no va tenir la oportunitat d’estar envoltada de mestres massa creatius, fins que més endavant va tenir una mestra especialista en arts escèniques i molt creativa.

 

Així doncs, Anne Bamford, va començar adonar-se de

la importància que té la formació dels mestres, de la creativitat

que han de tenir i les ganes d’ensenyar, per tal d’afavorir i

potenciar el desenvolupament d’habilitats dels alumnes.

 

També va afegir que per poder treballar la creativitat és de gran

importància poder treballar a través de diferents  espais, com

per exemple anar a treballar amb els nenes a l’exterior, que els

alumnes surtin de l’aula, així podran desenvolupar la seva

creativitat d’una manera diferent, original i on faran un ús

dels materials totalment diferent.

Un altre aspecte que argumenta Anne Bamford,és la flexibilitat, és a dir, no hem de tenir por de que els nostres alumnes siguin creatius, hem de crear ambients on els alumnes siguin capaços de qualsevol cosa, i això facilitarà un aprenentatge mutu on nosaltres aprenen de l’alumne i l’alumne de nosaltres.

 

Per finalitzar, personalment m’agradaria mencionar que gràcies a la visió del conjunt d’aquests dos autors, t’ajuda reflexionar sobre la idea  de que hem de formar persones que pensin per si mateixes i siguin creatives. Hem de trencar amb aquesta idea d’ensenyar de manera mecanitzada i només donant importància a assignatures com les matemàtiques. Hem de ser capaços de crear espais on s’afavoreixi

l’ensenyament – aprenentatge, per així aconseguir que el nostre món no sigui tant canviant, i que per un cop s’estabilitzi.